GROC
El groc és el centre de llum que fa olor en excés, a plenitud de temps exacte i ample. Però hi ha també una fragància domèstica de colònia aiguada en el sol primer del dia, suc lent de llimona que es vessa en el got indecís d’Orient. Per Occident, en canvi, mor un groc quasi vermell apurant la passió de l’últim licor i llavors fa olor dolorosament a cor de fruita, a cremada que arriba a la llavor.
Hi ha grocs d’espès perfum solar i altres que porten un aroma vell de memòries molt gastades. I el mar vibra en aromes d’arrel inquieta, que anuncien un cos inassolible i gloriosament despullat, quan Agost posa en l’escorça de l’aigua les seves raons de llum groga.
Berta A. Cáccamo