“El quadre fa l’olor del guix humit de les parets d’una cambra buida en una casa antiga que fa anys que no s’ha airejat. No és una olor desagradable, i s’acosta a l’olor de la tela quan la planxo, després de rentar-la, encara molla, com vaig fer quan estava fent l’obra. Això forma part del procés, però l’olor no és mai exactament igual. Allò que la distingeix és el record de la imatge pintada sobre la tela abans que n’arranqués la pintura i la posés a la rentadora. Un cop la tinc planxada, hi torno a aplicar la pintura, però girada, de cara avall, i quina olor fa llavors, ja depèn de la vista.”
Pavel Büchler