Biografia

Ernesto Ventós (Barcelona, 1945-2020), sord des de la infància, va adquirir els seus coneixements de perfumista al costat del seu pare, i posteriorment a Grasse (França) i Suïssa com a ajudant del perfumista Arturo Jordi. S’integra molt jove a l’empresa de destil·lació d’essències fundada el 1916 pel seu avi, l’evolució de la qual ha donat lloc a les dues indústries existents actualment: Ventós S.A., dedicada a la venda de matèries primeres, i LUCTA S.A., que fabrica fragàncies, aromes i additius per a la nutrició animal i gaudeix d’una important implantació al mercat internacional.

Però més enllà de la seva faceta professional existeix un Ernesto Ventós col·leccionista. Arran de l’exposició Suggestions olfactives, presentada a la Fundació Joan Miró de Barcelona el 1978, i en la qual van participar diversos perfumistes entre els quals es trobava l’Ernesto, va sorgir la idea que amb el temps es convertiria en la colección olorVISUAL, conjunt d’obres reunides pel perfumista perquè evoquen en ell un record olfactiu.

Ernesto Ventós és un col·leccionista atípic, ja que no es limita a comprar les obres d’art que li agraden. Les peces que incorpora a la seva col·lecció responen a alguna cosa més: el que realment l’atreu és trobar aquelles obres d’art que, més enllà de l’aspecte visual, estimulin la seva memòria olfactiva, d’aquí precisament el nom de la col·lecció.

El treball i els interessos més íntims d’Ernesto Ventós han estat determinants en l’elecció d’aquest nom. En efecte, l’empresari i acreditat perfumista sempre ha tingut una gran inclinació per l’art, i no tan sols l’ha seguit de prop sinó que ha reservat un temps i un espai en la seva vida per a realitzar les seves pròpies obres, que dona a conèixer sota el nom NASEVO (juxtaposició de nas, paraula de connotacions olfactives, i EVO, acrònim del seu mateix nom). Essent l’olfacte un sentit tan present en la quotidianitat de Ventós, és ben lògic que hagi convertit la seva reivindicació en un objectiu personal.

Com ell explica sovint, es va adonar que els artistes plàstics normalment treballen donant preeminència als sentits de la vista i l’oïda, de vegades també al tacte, però no a l’olfacte. Així, a la fi dels anys setanta inicia la seva croada particular per a homologar aquest sentit amb els altres, almenys artísticament parlant. Ventós incita mitjançant l’art a aprendre olorar; pretén educar el nostre sentit més oblidat, el que considera el “rei” de tots els sentits. En aquesta obstinació implica altres artistes que avui s’han convertit ja en els seus còmplices en l’aventura de valorar el sentit de l’olfacte.