colección olorVISUAL

Inici | Exposicions

Olor de Castelló. Percepcions olfactives de colección olorVISUAL
Fundación Ernesto Ventós

Les olors activen els nostres records, malgrat que no tenim consciència d’aquest fet fins que ens en fan adonar. El sentit de l’olfacte ens guia des del naixement, i és essencial per anar construint uns records olfactius que connecten amb el nostre jo més íntim a mida que anem bastint la nostra memòria olfactiva.

Olor de Castelló. Percepcions olfactives de colección olorVISUAL ens vol fer recordar, a través de les olors i de les obres d’art contemporani de la col·lecció, fets que descriuen la història de la ciutat.

El projecte expositiu es desenvolupa a partir de quatre cultius –cànem, garrofes, taronges i arròs– per la seva incidència en les transformacions físiques i econòmiques experimentades per Castelló. També se centra en la mar i el port, elements indispensables en la seva història, de la qual veurem seguidament algunes pinzellades.

Així cada àmbit s’interpretarà amb una olor, que ens ajudarà a endinsar-nos una mica més en els records.

Cannabis sativa o cànem comú. Teixir la vida: fil, llenç i llençols
Notes olfactives: herbàcia – floral

Ens estem referint a un sabor amarg i d’aroma penetrant, de color groc verdós o bru. Així interpretem a colección olorVISUAL la història del cànem: la veiem plasmada en els colors verdosos de les obres de Jus Jutmans o de Berta Cáccamo, que groguegen a l’obra de José Maria Guerrero Medina. Els camps van adquirint l’aspecte de la peça de Lawrence Carrol i Jürgen Parteheimer i la canya seca es veu en l’obra de Moisès Villèlia. Els estris volen ser representats amb l’obra de Laura Lio i el producte resultant de tot el procés, teixits i teles, amb obres de Mark Hagen, Fabian Marcaccio i Daniel Verbis.

La garrofera. De la llenya vella, naixen flors i arbres
Notes olfactives: gourmand – dolça

Des de  colección olorVISUAL, veiem els arbres verds en terreny sec a través de les obres de Juan Bufill, Santi Moix, Lluís Lleó, Manolo Paz, Miler Lagos. Troncs caragolats i arrels profundes es representen en les peces d’Albert Miralta, Pele Torres, Antonio Saura. En les obres de José María Guijarro i Xavi Puente podem copsar la fusta que amb el pas dels anys s’enrobusteix. L’olor entre dolça i aspra que es percep quan estem envoltats de garroferes l’atrapem amb les obres d’Antonio Girbés i Emanuel Seitz.

Els tarongers. “Ha entrat pel meu balcó la primavera amb olor de tarongina i de mar”
Notes olfactives: floral – fusteny

A colección olorVISUAL les extensions de colors verds i taronges ens inspiren els  treballs de Toño Barreiro, Charo Pradas, David Ymbernon. Les fileres d’arbres fins a l’infinit ens fan pensar en les obres d’Alfredo Alvarez Plágaro, i l’olor que en l’època de floració omple l’ambient de primavera en les d’Equipo 57, Aurèlia Muñoz. Els fruits plens de suc, colors brillants i aromàtics, els veiem plasmats en Miroslaw Balka, Juan Diego Miguel, Antonio Ballester Moreno.

Els arrossars. De quan a Castelló l’arròs a més de menjar-se es cultivava
Notes olfactives: verd – floral

Terrenys en espera –Bosco Sodi, Günter Förg– de ser inundats i verdor que vol aflorar: Ellen Kooi, Antoni Muntades. Camps amb la planta crescuda, Pedro Cabrita Reis, a punt per a ser el fruit collit. Olors dolcenques i pols en triar el gra abans de portar-lo a taula: Joan Cortés, Pavel Büchler.

La mar i el port. La maresia és l’olor a mar
Notes olfactives: marí – metàl·lic

Aigües blaves que canvien segons la claror i les estacions, tranquil·les o braves: Hugo Fontela, Joan-Josep Taharrats, Paloma Navares. Aigües que es transformen dins del port, s’embruten i perden aquella olor de llibertat per a tornar-se denses: Luis Gordillo, Jordi Alcaraz. L’horitzó –Vicent Carda, Herbert Hamak– que veiem des dels camps conreats i la ciutat que separa el cel de la terra, el cel del mar.

“Les paraules s’obliden, les olors no” ens remarcava sovint Ernesto Ventós, artífex de la col·lecció i perfumista. El projecte Olor de Castelló vol donar sentit a aquesta frase a través de les olors que acompanyen les obres de colección olorVISUAL: la memòria olfactiva dels castellonencs plasmada en art.

Des de la Fundación Ernesto Ventós us convidem a delectar-vos amb les olors de la vostra història!

Cristina Agàpito – Pilar Dolz

Exposicions anteriors

Lentament una olor al fons de la teva mirada

Lentament una olor al fons de la teva mirada és una exposició que s’entén com un encreuament de mirades i sentits. El primer encreuament és el de la meva mirada amb les obres de colección olorVISUAL i, doncs, amb la mirada mateixa del seu fundador Ernesto Ventós. Una mirada que no operava sola: l’olfacte del col·leccionista era el que valorava la seva predilecció per les obres. D’aquesta trobada de mirades sorgeix la selecció d’obres que es presenta aquí, davant les vostres mirades, com un altre encreuament. Una exposició que mira de donar un possible sentit a una vasta col·lecció, bastida i basada exclusivament en els sentits –físics i conceptuals– i sentiments del seu fundador.

Travelling d’olors

Digital i olor semblen dues paraules antagòniques però en aquesta petita mostra la seva combinació agafa ple sentit. “Travelling d’olors” aplega un conjunt de vídeos pertanyents a colección olorVISUAL, de la Fundación Ernesto Ventós, que foren triats per formar-ne part perquè van despertar la memòria olfactiva d’Ernesto Ventós.

 

Olorant Art

Ernesto Ventós ens ha deixat un extens llegat, amb la fundació que porta el seu nom Fundación Ernesto Ventós, la qual no només està enfocada en l’art, sinó que vol realçar i donar importància al sentit de l’olfacte, des de la vessant més social.

La Fundación Ernesto Ventós té la missió social d’apropar el món olfactiu a les persones, perquè la seva vivència i reconeixement agafin el valor que va adquirir pel perfumista Ventós.

la identitat perduda. la cara, col·lecció olorVISUAL

La proposta curatorial La identitat perduda. El rostre en col·lecció olorVISUAL -un recorregut de més de quaranta obres d’autors nacionals i internacionals que pertanyen a diferents disciplines, cronologies i estils artístics – s’estructura al voltant dels conceptes de memòria, ocultació i dissolució; un itinerari que és desplega en un gran mirall i que ens retorna els múltiples rostres de l’home contemporani. Com bé ens alerta el mateix Houellebecq “Vam intentar reemplaçar eficaçment la idea de Déu, però no hem trobat res que ens satisfaci. Insisteixo: no és un defecte és una incompetència “.

la necessitat de l’infinit. Monocroms en col·lecció olorVISUAL

Acabo de veure uns dibuixos a el carbó de José Miguel Pereñíguez, densos, profunds, vellutats. La presència dels negres que l’artista amb aquesta mestria col·loca sobre el cartró, deixa de ser dibuix, és una mica més proper a una pintura monocroma. Pel que fa a això, em venen al cap, clàssics com Yves Klein i les seves obres daurades i blaves, Lucio Fontana, amb els seus blancs ferits, els negres de Malèvitx, les instal·lacions de McCollum o les obres d’Agnes Martin, Saura, Morandi, Ellsworth Kelly. Totes en essència amb un sol color dominant, superfície sobre la qual succeeixen tensions, embadaliment, complexitats, problemes, assossec …