colección olorVISUAL

Inici | Exposicions

Travelling d’olors

 

Digital i olor semblen dues paraules antagòniques però en aquesta petita mostra la seva combinació agafa ple sentit. “Travelling d’olors” aplega un conjunt de vídeos pertanyents a colección olorVISUAL, de la Fundación Ernesto Ventós, que foren triats per formar-ne part perquè van despertar la memòria olfactiva d’Ernesto Ventós.

Per al perfumista i col·leccionista, el vídeo era una compilació d’imatges que el transportaven a moments viscuts mitjançant la memòria olfactiva. Com ell exclamava sovint, “Mil imatges en una sola obra!” que l’arrelaven als seus records i experiències, tant personals com professionals.

Aquests vídeos connecten també amb l’imaginari gaudinià de Casa Vicens: natura que envaeix de forma elegant, i insistent alhora, les estances de la casa; colors que trobem a cada racó i olors que ens ajuden a imaginar la vida de la família que l’habitava.

Tecnologia, colors, olors, records.

Cristina Agàpito
Direcció d’Art
Fundación Ernesto Ventós

Exposiciones anteriors

Olorant Art

Ernesto Ventós ens ha deixat un extens llegat, amb la fundació que porta el seu nom Fundación Ernesto Ventós, la qual no només està enfocada en l’art, sinó que vol realçar i donar importància al sentit de l’olfacte, des de la vessant més social.

La Fundación Ernesto Ventós té la missió social d’apropar el món olfactiu a les persones, perquè la seva vivència i reconeixement agafin el valor que va adquirir pel perfumista Ventós.

la identitat perduda. la cara, col·lecció olorVISUAL

La proposta curatorial La identitat perduda. El rostre en col·lecció olorVISUAL -un recorregut de més de quaranta obres d’autors nacionals i internacionals que pertanyen a diferents disciplines, cronologies i estils artístics – s’estructura al voltant dels conceptes de memòria, ocultació i dissolució; un itinerari que és desplega en un gran mirall i que ens retorna els múltiples rostres de l’home contemporani. Com bé ens alerta el mateix Houellebecq “Vam intentar reemplaçar eficaçment la idea de Déu, però no hem trobat res que ens satisfaci. Insisteixo: no és un defecte és una incompetència “.

la necessitat de l’infinit. Monocroms en col·lecció olorVISUAL

Acabo de veure uns dibuixos a el carbó de José Miguel Pereñíguez, densos, profunds, vellutats. La presència dels negres que l’artista amb aquesta mestria col·loca sobre el cartró, deixa de ser dibuix, és una mica més proper a una pintura monocroma. Pel que fa a això, em venen al cap, clàssics com Yves Klein i les seves obres daurades i blaves, Lucio Fontana, amb els seus blancs ferits, els negres de Malèvitx, les instal·lacions de McCollum o les obres d’Agnes Martin, Saura, Morandi, Ellsworth Kelly. Totes en essència amb un sol color dominant, superfície sobre la qual succeeixen tensions, embadaliment, complexitats, problemes, assossec …