colección olorVISUAL
La identitat perduda. El rostre, colección olorVISUAL (Itinerància)
La proposta curatorial La identitat perduda. El rostre en colección olorVISUAL –un recorregut de més de trenta obres d’autors nacionals i internacionals que pertanyen a diferents disciplines, cronologies i estils artístics – s’estructura entorn dels conceptes de memòria, ocultació i dissolució; un itinerari que es desplega en un gran mirall i que ens retorna els múltiples rostres de l’home contemporani. Com bé ens alerta el mateix Houellebecq “Intentem reemplaçar eficaçment la idea de Deu, però no hem trobat res que ens satisfaci. Insisteixo: no és un defecte és una incompetència”. [1]
El rostre, diu la dita, “és el mirall de l’ànima”, del nostre jo més profund i autèntic. És la manifestació d’allò que som, tot i que de vegades el modifiquem més o menys. Malgrat tot, hi ha estudis que contradiuen d’alguna forma aquesta màxima i li donen la volta, afirmant que és la cara que es reflecteix en l’ànima, ja que cervell i rostre estan connectats de forma directa i si modifiquem la fisonomia, la nostra ànima s’emfatitza amb aquests canvis.
Els tres conceptes s’emfatitzen amb les creacions olfactòries del perfumista i col·leccionista Ernesto Ventós. Així per a l’àmbit que alberga la Memòria, la nota olfactòria que la representa és metàl·lica: La memòria és record. El record és fortalesa, ens dona seguretat. La nota metàl·lica té com a matèries primeres l’acer, ferro, coure, llautó, bronze i òxid. En l’àmbit de l’Ocultació, se’ns representa amb una olor fumada: l’ocultació és encobriment, tapar allò que no volem que es vegi pel motiu que sigui. La nota fumada es basa en fum, fumats, quitrà de fusta, bedoll, labdanum (resina enganxosa de color marró obtinguda dels arbustos Mediterranis), styrax (arbres i arbustos que s’agrupa unes 100 espècies que es troben en l’hemisferi nord en zones temperades i regions tropicals d’Àsia i Sud-Amèrica). Finalment arriba la Dissolució, simbolitzada amb la nota olfactòria d’Ozó: la dissolució significa desfer/anul·lar. És volatilitat. La nota olfactòria d’ozó són salts d’aigua, neu, cel, aquós.
Natàlia Chocarro – Cristina Agàpito
[1] Sanchis. I. “No me pregunto más de lo que hace un perro” Diari La Vanguardia, La contra. Barcelona, 3 d’octubre de 2012
Exposicions anteriors
Olor de Castelló. Percepcions olfactives de colección olorVISUAL
Fundación Ernesto Ventós
Les olors activen els nostres records, malgrat que no tenim consciència d’aquest fet fins que ens en fan adonar. El sentit de l’olfacte ens guia des del naixement, i és essencial per anar construint uns records olfactius que connecten amb el nostre jo més íntim a mida que anem bastint la nostra memòria olfactiva.
Olor de Castelló. Percepcions olfactives de colección olorVISUAL ens vol fer recordar, a través de les olors i de les obres d’art contemporani de la col·lecció, fets que descriuen la història de la ciutat.
Lentament una olor al fons de la teva mirada
Lentament una olor al fons de la teva mirada és una exposició que s’entén com un encreuament de mirades i sentits. El primer encreuament és el de la meva mirada amb les obres de colección olorVISUAL i, doncs, amb la mirada mateixa del seu fundador Ernesto Ventós. Una mirada que no operava sola: l’olfacte del col·leccionista era el que valorava la seva predilecció per les obres. D’aquesta trobada de mirades sorgeix la selecció d’obres que es presenta aquí, davant les vostres mirades, com un altre encreuament. Una exposició que mira de donar un possible sentit a una vasta col·lecció, bastida i basada exclusivament en els sentits –físics i conceptuals– i sentiments del seu fundador.
Travelling d’olors
Digital i olor semblen dues paraules antagòniques però en aquesta petita mostra la seva combinació agafa ple sentit. “Travelling d’olors” aplega un conjunt de vídeos pertanyents a colección olorVISUAL, de la Fundación Ernesto Ventós, que foren triats per formar-ne part perquè van despertar la memòria olfactiva d’Ernesto Ventós.
Olorant Art
Ernesto Ventós ens ha deixat un extens llegat, amb la fundació que porta el seu nom Fundación Ernesto Ventós, la qual no només està enfocada en l’art, sinó que vol realçar i donar importància al sentit de l’olfacte, des de la vessant més social.
La Fundación Ernesto Ventós té la missió social d’apropar el món olfactiu a les persones, perquè la seva vivència i reconeixement agafin el valor que va adquirir pel perfumista Ventós.
la identitat perduda. la cara, col·lecció olorVISUAL
La proposta curatorial La identitat perduda. El rostre en col·lecció olorVISUAL -un recorregut de més de quaranta obres d’autors nacionals i internacionals que pertanyen a diferents disciplines, cronologies i estils artístics – s’estructura al voltant dels conceptes de memòria, ocultació i dissolució; un itinerari que és desplega en un gran mirall i que ens retorna els múltiples rostres de l’home contemporani. Com bé ens alerta el mateix Houellebecq “Vam intentar reemplaçar eficaçment la idea de Déu, però no hem trobat res que ens satisfaci. Insisteixo: no és un defecte és una incompetència “.
la necessitat de l’infinit. Monocroms en col·lecció olorVISUAL
Acabo de veure uns dibuixos a el carbó de José Miguel Pereñíguez, densos, profunds, vellutats. La presència dels negres que l’artista amb aquesta mestria col·loca sobre el cartró, deixa de ser dibuix, és una mica més proper a una pintura monocroma. Pel que fa a això, em venen al cap, clàssics com Yves Klein i les seves obres daurades i blaves, Lucio Fontana, amb els seus blancs ferits, els negres de Malèvitx, les instal·lacions de McCollum o les obres d’Agnes Martin, Saura, Morandi, Ellsworth Kelly. Totes en essència amb un sol color dominant, superfície sobre la qual succeeixen tensions, embadaliment, complexitats, problemes, assossec …
