Hi ha un canvi entre nosaltres i els nostres records del passat. Tant les forces exteriors com les interiors han estat alterades per les forces del temps. Per tant, quan recordem la nostra realitat passada, estem influenciats per la nostra realitat actual. Estem obligats a reflexionar no com érem, sinó com som.
Amb el pas del temps, ens convertim en guardians dels nostres propis records, dels quals ningú no veu ni experimenta com nosaltres mateixos.
Tot i que ens aferrem al que una vegada vam conèixer, la familiaritat que un cop van ser les fibres de la nostra existència s’ha tornat més elaborada, el tapís ha canviat a tal grau, lluitem encara més per veure els primers nusos que el van construir.
Però quan tornem a un espai antic, a una ciutat, a un carrer, a una llar, els records ens envaeixen una vegada més. Brillants, vívids i clars. Revivim i recordem una vegada més amb facilitat, ja no atrapats per la nostàlgia, sinó que, en canvi, ens transcendeixen emocionalment els records que l’espai mateix inconscientment conté.
Estic experimentant amb la transformació de línies de temps personals i la transformació de moments separats en un espai harmònic de passat a present. Instintivament, aquestes experiències ens connecten a tots amb un sentit del nostre llegat i comprensió de qui som. Per molt segurs que se sentin, aquests records només són aparicions febles de la creativitat i imaginació de la nostra ment.