Terra àrida, polsegós.
Fusta de tronc vell, resistent al temps.
Fulles humides arraulides,
Els sarments crepiten sota els peus.

Recorre un territori abstracte, inexistent. Ple de matèria evocadora, de paisatges físics.
Un viatge sensorial a través de la memòria i les seves textures.
Un espai, impossible d’habitar. Territori interior i abstracte, en construcció constant de llums i ombres.

El moviment cinematogràfic, enllaça amb l’experiència viscuda entre l’individu i el paisatge, el desplaçament necessari parell endinsar-nos en un territori. Aquesta relació dinàmica, es mou entre l’expectativa de descobrir nous espais o la nostàlgia de recordar trànsits anteriors.

Jordi Cabestany