De sobte, de manera brutalment inesperada, viatges al precís instant quan tenies 10 anys i la mare obria la porta de la terrassa a les 7 del matí, en aquell Olot tan fred de desembre, just abans de venir a dir-te “bon dia bestiola” , aixeca’t, que és hora d’anar a l’escola”. I de sobte viatges perquè en algun lloc on la vida t’ha portat, refresca, i l’olor de fred t’ha esclatat a la cara i de manera brutalment inesperada, revius nítidament aquells matins de 2001.

Curiosos els mecanismes de record, d’emmagatzemar moments de manera exigentment precisa, guardant exactament, sobretot, totes les connexions olfactives que ens arrelin en els moments més tendres, més tristos, més càlids, més traumàtics de la nostra existència, en definitiva; a tots els espais-temps sincers i significants que en realitat no volem oblidar.

All these unexpected journeys (to all these treasured moments) representa algunes de les expedicions més sorprenents on m’ha portat aquest despertar memorístic a través d’una olor. Veritablement són viatges inesperats, poden passar en qualsevol moment, sense buscar-los, sense voler-los, d’una nitidesa angoixant, poden portar-te i tornar-te a llocs que enyoris, a persones que ja no recordis ni la seva veu, a moments que ni tan sols has reviscut en fotografies , però que resultin tenir capítols sencers guardats a la memòria. A viatjar dècades per una flor, a mirar als ulls l’avi que va morir, a sentir-nos el riure salat de les úniques vacances en família que vam tenir.