Entenem el món a través de les tecnologies. Quan Galileu va inventar el telescopi, la Terra va deixar de ser el centre de l’univers. Coses similars han passat amb la fotografia, Internet o el telèfon mòbil; i passarà amb la realitat virtual i la intel·ligència artificial, encara que, actualment, no ens ho creguem. Gràcies a la tecnologia, podem veure imatges dels llocs més recòndits del món amb un simple tacte de scroll per la pantalla, escoltar els sons de tot el planeta, els nostres dispositius mòbils tenen tècniques biomètriques per reconeixement facial i fins i tot hi ha màquines capaces de comprendre com ens sentim. Però, què sap la tecnologia de l’aroma del cafè que esmorzem, de l’olor del vent que arrossega un bosc frondós, de la pudor d’una claveguera o de la nostra aroma més íntima, el nostre propi perfum corporal?
Avui dia impera el que és tecnològic, no hi ha dubte que cada cop el que és digital es fon més amb el món físic i amb els mateixos éssers humans mitjançant implants cibernètics, però: Què entén la tecnologia de l’olfacte?
