Smoke és una ficció aèria, atmosfèrica, una incitació a la divagació. El ritme és hipnòtic, acompanyat per una composició musical elèctrica. El seu protagonista és un núvol de fum que es deixa portar pel flux dels esdeveniments. El traç, precís, que sura sobre el fons blanc fixa el relat. Els dibuixos de J.H. Fragonard (1) van inspirar els primers segons de l’animació, l’escena del fum que es fum en el fullatge de l’arbre.
Smoke és també l’olor de l’acampament en el bosc, de les muntanyes nevades, de les fàbriques contaminants, de la xapa ardent, d’un cigarret que es consumeix.
Ha estat reflexionant sobre les inspiracions com ha tornat a la meva ment el record precís de dues emocions olfactòries.
L’aroma del cigarret a l’estiu quan fa calor.
El dia en què em vaig trobar amb un núvol durant un passeig als Alps. Curiosament el núvol tenia un perfum.
Fleur Noguera
(1) Els grans xiprers de la Vila d’Aquest (1760). J.H. Fragonard (1732 Grasse -1806 Paris)