A partir de la idea que l’olor es pot convertir en pintura, en un desplaçament de la funció i el sentit, vaig mirar de reproduir aquest desplaçament -o desemmarcament -en l’àmbit de la convenció artística. L’olor, impossible de lligar amb els colors i les formes, n’era una matèria adient per abastir el contrast: pintar sense color, escriure sense so,
sotmetre les coses a l’ambigüitat de l’olor, i d’aquesta manera mostrar-les en el punt en què obliden que són coses certes i es limiten a evocar la funció que tenen. Pintar olors va ser doncs, com parlar de pintura.
Jordi Alcaraz
Callela, octubre 93