S’acosta el fred tebi de l’hivern encapsulant les últimes molècules amb essència floral d’espígol i d’estepa. Comença novembre, la data s’aproxima. El temps corre i cada anell dels xiprers de la serra deixa constància del pas dels dies. Cadascun d’ells més gris i més fred. L’Escorial s’atrinxera cada vegada més contra la muntanya. El gris es barreja amb el blanc i de sobte el granit apareix sota el mantell verd, silenciant totes les aromes, i el bosc sembla emmudir.
Dins del refugi fet de la mateixa serra combatem el fred amb el so de la llenya que crema a les xemeneies. Suaus sorolls fan olor de fusta. Fulls de paper inicien el foc, i les pinyes dels pins, mentre les altres fulles immortalitzen Walls com a evidència física de l’arbre, el seu lent decés mentre sosté la informació i la publicitat del mes passat.
Miler Lagos