Ensumar/Olorar
Quan passa una dona pel meu costat sempre m’agrada olorar, aixeco lleument el nas, la fragància que va deixant i que a la vegada la va seguint. He olorat d’aquesta subtil manera a multitud de dones i ho seguiré fent mentre segueixi havent-hi dones que caminen.
Quan veig un quadre exposat, inclús un de meu, també m’agrada aproximar-me el màxim possible per olorar-lo. Una vegada a la Fundació Beyeler a Riehen, molt a prop de Basel, va saltar l’alarma acústica quan vaig voler olorar els nenúfars de Monet.
M’agrada molt olorar els quadres tot i que m’agrada força més olorar a les dones.
Alfredo Álvarez Plágaro
4 de setembre de 2014