Text per a algú que estima l’art i els perfums
Fins al dia d’avui no ens hem creuat, però de tu sé –m’ho van explicar− que dels mons de les aromes i de l’art fas un món únic, el teu món.
Imagino que trobes en els paisatges, com aquest meu que ara és teu, les aromes que al llarg del dia, de tots els dies d’una vida sencera però mai acabada, ens acompanyen els passos, les mirades, el caminar entre arbres i amb remors de la llum del sol sobre pedres i fulles.
Les aromes, les veiem amb els ulls tancats, les sentim sense poder tocar-les.
L’art no és tan diferent. El veiem millor amb els ulls tancats després d’un primer instant en què el mirem, buscant una llum original, única, la primera, tal com –imagino– continues buscant el primer perfum de la teva vida, alguna cosa que encara et persegueix i acompanya però que encara no has aconseguit en plenitud.
Hem de seguir caminant tots dos.
Pedro Cabrita Reis
Lisboa, diumenge, 24.11.2019