MARTA
DE
LOS PÁJAROS
77 X 64 cm
Collage manual i digital
sinopsi
Jo prefereixo el teu nas a tots els teus òrgans, oh amiga meva.
Ella és el tron de tota la futura saviesa.
Apollinaire
Aquesta peça planteja una crítica reflexiva entorn a la desafecció filosòfica que la tradició occidental ha desenvolupat respecte a l’olfacte, proposant una experiència capaç d’alliberar-lo de la seva exclusiva responsabilitat fisiològica; de superar l’enfocament anatòmic-descriptiu que l’ha afeblit; de rehabilitar el nas i desestabilitzar els perjudicis al voltant d’aquesta, per a retornar-la al lloc del qual mai hauria d’haver-se desplaçat.
L’obra explora el concepte d’Horitzó (responsable de contornejar la informació que reben els nostres sentits i configurar la nostra percepció del món en coordenades de proximitat o llunyania) per a remarcar l’exclusiva naturalesa dual de l’olfacte i les particularitats espai-temporals de l’horitzó que dibuixa. Un horitzó que embasta el distant amb el pròxim i genera experiències úniques de continuïtat (exterior/interior) en les quals el perceptible des de la distància es redescobreix en el més íntim de l’ésser.
L’obra recrea l’olfacte universal de Gea (el nostre) convidant-nos a entrar en ella per a sentir la veu inigualable d’aquest sentit, agitador de l’intel•lecte i de les emocions, a través del qual percebem matisos intangibles per a la vista i indescriptibles per al verb.
Sota la tècnica del collage, l’obra provoca una necessària cruïlla dialèctica entre llenguatges conceptualment correlacionats (plàstic, textual i gràfic) per a arribar a aprehendre, per uns instants, la complexa riquesa que ens llega el codi olfactori.
Yo prefiero tu nariz a todos tus órganos, oh amiga mía.
Ella es el trono de toda la futura sabiduría.
Apollinaire
Esta pieza plantea una crítica reflexiva entorno a la desafección filosófica que la tradición occidental ha desarrollado respecto al olfato, proponiendo una experiencia capaz de liberarlo de su exclusiva responsabilidad fisiológica; de superar el enfoque anatómico-descriptivo que lo ha debilitado; de rehabilitar la nariz y desestabilizar los perjuicios entorno a ella, para devolverla al lugar del que nunca debería haberse desplazado.
La obra explora el concepto de Horizonte (responsable de contornear la información que reciben nuestros sentidos y configurar nuestra percepción del mundo en coordenadas de proximidad o lejanía) para remarcar la exclusiva naturaleza dual del olfato y las particularidades espacio-temporales del horizonte que dibuja. Un horizonte que hilvana lo distante con lo próximo y genera experiencias únicas de continuidad (exterior/interior) en las que lo perceptible desde la distancia se redescubre en lo más íntimo del ser.
La obra recrea el olfato universal de Gea (el nuestro) invitándonos a entrar en ella para sentir la voz inigualable de este sentido, agitador del intelecto y de las emociones, a través del cual percibimos matices intangibles para la vista e indescriptibles para el verbo.
Bajo la técnica del collage, la obra provoca una necesaria encrucijada dialéctica entre lenguajes conceptualmente correlacionados (plástico, textual y gráfico) para llegar a aprehender, por unos instantes, la compleja riqueza que nos lega el código olfativo.