L’obra “Los que no se olvidan” parla sobre el record dels que ja no hi són. Com podem rememorar i sentir a prop els nostres éssers estimats quan el sentit de l’olfacte ens torna el seu record. En obrir un calaix i olorar, olorar un perfum, olorar la seva roba…tot ens transporta cap a aquests records que romanen instaurats en un racó del nostre cervell. Les flors a l’obra representen tots aquests estímuls olfactius que rebem constantment i ens fan viatjar al més profund dels nostres records. Olorar, sentir i recordar.