La sèrie de pintures “Grid” té el seu origen en el creixent interès que els darrers anys han anat adquirint en la meva producció la memòria i els mecanismes que hi intervenen. El meu treball ja girava entorn de la percepció de la realitat i la reelaboració que en fem constantment. Però és d’ençà que es produeix la pèrdua d’un gran amic, fa 3 anys, quan aquest interès es desplaça de manera gradual cap a la memòria i el record, com un cas particular i extrem d’aquesta construcció constant de la realitat.
Així la sèrie “Grid” aprofundeix en la hibridació de pintura i fotografia, una constant en el meu treball. Aquest camí d’anada i tornada entorn de la fotografia i la pintura com a estratègies d’interpretació de la realitat em permet parlar sobre els mecanismes que intervenen en la nostra percepció i en la construcció de la nostra memòria.
En aquest cas en concret, la sèrie s’origina a partir d’una imatge fortament vinculada al meu record i a la meva memòria personal: una fotografia de l’arbre (un fals pebrer, Schinus Molle) que plantàrem sobre les cendres del meu amic mort. L’arbre es troba en un terreny als afores de Còrdova (a Encinarejo) on solíem passar els estius junts durant la infància i l’adolescència. Així, la imatge fotogràfica que desencadena la sèrie està carregada de records i memòries per tot el que comporta en la meva biografia. Partint d’una imatge tan connotada, m’interessava endinsar-me en els mecanismes mitjançant els quals la nostra memòria reinterpreta constantment aquella imatge a la qual pretenem remetre’ns. L’objectiu de la sèrie és, d’alguna manera, cartografiar la distància existent entre la realitat i el registre que elaborem d’aquesta realitat quan ja no hi és.
Tot i que en aquest cas faig servir estratègies estrictament visuals per a traçar aquesta distància i explorar aquest rastre, els mecanismes de la memòria són sinestèsics i l’olor és un dels seus desencadenants més importants. M’interessa especialment com la nostra memòria es construeix a partir de fragments que es van reorganitzant i agafant importància a mida que passa el temps. En l’elaboració d’aquesta sèrie, partint d’una imatge tan connotada, la meva memòria bullia de fragments, records, olors, sensacions d’aquelles experiències compartides, d’aquell entorn estival al costat del Guadalquivir on vam viure tantes coses que avui conserva la nostra memòria i d’aquell fals pebrer sota el qual m’agrada asseure’m a escoltar, olorar i recordar cada vegada que puc.
Com a curiositat, el Schinus Molle (també conegut com a llentiscle peruà) és un arbre perenne que produeix una resina molt olorosa i molt apreciada en les cultures prehispàniques i andines. De la resina present al tronc i les fulles i del pebre rosa dels seus fruits se’n feien infinitat de productes, des d’un tint tradicional de color groc fins a mel i licor. També era molt usat en la medicina tradicional per les seves propietats plaguicides. La resina i les cendres de les fulles es feien servir per a embalsamar els morts en les cultures andines.
Fernando M. Romero