PERIANES, Jorge s/t (espejo)
  • ANY: 2017 TÈCNICA: resina epoxi sobre mirall tintat i fusta EDICIÓ: 1/1 DIMENSIONS: 41 x 33 x 21 cm MODALITAT: escultura
  • “Miralls, mai fins ara s’han dit secrets
    de la vostra essència. Intervals cecs del temps, ulls perfectes
    de tamisos que omplen absències”

    Rilke, Sonets a Orfeu

    Constatem: el nostre olfacte ha anat perdent unes funcions que el nostre organisme ha substituït per altres sentits, ja no és imprescindible per a la nostra supervivència, però ho és la imatge especular? Ho és la concepció del real? Quina és la funcionalitat de la visió? “L’olor […] era com un fragment del passat”, ens deia Proust, però ja no hi ha emoció, i potser per això no hi ha passat, les “coses” ja no fan olor. Instints atrofiats s’uneixen a emocions atrofiades, i a l’inrevés. En un individu aïllat (l’actual) l’olor no connectarà amb l’emocional; afegim que el reflex no fa olor i la imatge que apareix està distorsionada (per l’aigua i el color del mirall). El “jo” buscat en la reflexió no existeix, no desprèn aroma, és una realitat fragmentada en la qual busquem angoixats una essència fantasmal, inexistent.
    Però el mirall es presta, en origen, a un coneixement diferent, de tipus analògic i espiritual. Invita l’esperit a alliberar-se del sensible i a passar de l’efecte a la causa, és a dir, a examinar el món a través de la intel·ligència i arribar a les essències. El famós “coneix-te a tu mateix”. Privat de realitat, el reflex permet accedir al signe. El mirall invita la mirada a transcendir les aparences, però què passa si el mirall distorsiona? Si està entelat o tèrbol? Si algun element estrany dificulta la seva visió? El mirall torbat tamisa el real i el tenyeix d’un mantell de tristesa delicada, confusió i plor silenciós. S’accentua així l’aire ja de per si bromós que té tota imatge reflectida.
    Aquest curiós objecte, ofert al principi a l’home perquè conegui millor la seva ànima i triomfi sobre els seus vicis, actualment es perverteix i s’utilitza amb finalitats vergonyosament materials. El luxe, l’excés i el domini dels sentits han desvirtuat la seva utilització. El mirall apareix ara per omplir i plorar una realitat absent. Sense funció i amb una extremada llibertat, les vigents persones objecte queden sense ànima, sense simbolisme. Una realitat “líquida”, humida i melancòlica. A més a més, en un gir barroc, apareix el contacte dins del reflex. Es multipliquen les coses, les aparences i els béns: cada objecte superposat en la superfície multiplica el reflex. Les interferències impedeixen la trobada formal, distorsionen i filtren l’experiència de la trobada amb el jo. La imatge apareix borrosa i ja només ens podem reconèixer a través de fragments dispersos. El jo agafa el gust de saber-se un altre, s’allibera. HI ha menys estranyesa. Però la proliferació de reflexos acaba per dispersar i soscavar l’individu confonent-lo irremeiablement.
    Reflex del reflex, costa veure’s en aquests miralls intervinguts. La identitat cada vegada més llunyana, doblement allunyada. “Miralls agressius, miralls buits, miralls entelats, tots aquests desordres especulars revelen sempre un greu problema d’identitat”. Remeten, segons sembla, a una desorganització psíquica, una mena de curiosa anamorfosi. L’ésser sembla com un estrany per a ell mateix, que tracta de reconèixer-se en els pocs fragments dispersos que li permet el mirall manipulat (m’adono que no solament sóc incapaç de representar l’ésser humà sinó que encara, a sobre, impedeixo que es trobi mimèticament en el seu reflex); d’aquesta forma es posa en qüestió la pròpia noció de subjecte, es produeix el seu desmembrament. Solament apareixen atzars, dispersions: jos anònims i fragmentaris mirant sense reconèixer-se, només veient un ésser que mira un ser mirat. La pèrdua de la identitat, la confusió d’un mateix amb l’altre, amb un altre. Identitats intercanviables. Miralls doncs que no desvelen res, que simplement aprofundeixen en l’anonimat de la persona. “Superfície muda” deia encertadament Borges assenyalant-nos el món actual de la immediatesa, la imitació i l’oblit: “tot és esdeveniment i res no és record”.
    Miralls trencats, simulacre, confusió i buit. Caos i inintel·ligibilitat. L’humanisme asseverat del coneix-te a tu mateix és substituït per la indiferència i la descomposició; ja no hi ha funció simbòlica en ell.
    Tot psiquiatre sap que la deterioració de la imatge especular és un dels signes clars de la demència, i que la indiferència total n’és l’última etapa. Desil·lusió i tedi, impersonalitat. L’individu mateix transformat en mera imatge, omnipotència de l’aparença.

    Jorge Perianes

    Descripción formal:
    Nota olfativa: Humedad
    Descripción de la nota:
    agua, papel mojado, moho
    Texto del autor de la obra:
    De pequeña tenía un vestido verde i yo siempre lo llamaba el vestido de la lechuga, y nunca el vestido verde. No me he acordado hasta hace poco, en ver estas fotos.
    El jardín de las fotos es el mismo jardín de la mi infancia, con la hiedra, los pilares y las macetas con lilas, cerrado. En inverno siempre me olvidaba que había un jardín y lo veía sólo enmarcado por las ventanas, y era en verano que me asaltaban toda esta variedad de verdes y los bichos.
    Seguramente que alguna vez he vagueado entre la hiedra acabada de regar con mi vestido de lechuga (y no me he acordado hasta ahora). Que pena que nadie hiciese fotos.
    Me lo imagino en medio de un gran calor de agosto, como cuando hice estas.
    En medio de un calor que hace olor.
    Descripción general:
    Título: CAMUFLAJE
    Autor de la obra: AGRELA, ANGELES
    Año de la obra: 2000
    Modalidad: Fotografia
    Descripción formal:
    Nota olfativa: Champan/Aromas
    Descripción de la nota:
    licorosa, fiesta, espuma

    Texto del autor de la obra:

    El perfume es el confeti del olfato.

    Joan Brossa

    Descripción general:

    Título: LA COPA DEL NAS
    Autor de la obra: BROSSA, JOAN
    Año de la obra: 1995
    Modalidad: Escultura

    Descripción formal:
    Nota olfativa: Floral
    Descripción de la nota:
    geranio, rosa, lilas, clavel, violeta, madreselva, jacinto

    Texto del autor de la obra:

    Disparo de flor (Título aleatorio)

    Hay olores que ni la imaginación nos autoriza a poder gozar…¿Qué es un disparo de flor? ¿El sueño de una semilla? ¿Huele un deseo? Hay artistas que intentan decir aquello que todavía no saben…

    Antoni LLena

    Descripción general:
    Título: DISPARO DE FLOR
    Autor de la obra: LLENA, ANTONI
    Año de la obra: 1992
    Modalidad: Escultura

    Descripción formal:
    Nota olfativa: Agreste-herbácea
    Descripción de la nota:
    lavanda, espliego, romero,  laurel, salvia, tomillo, orégano, apio, comino

    Texto del autor de la obra:

    Olor, presencia del rostro.
    Rostro, bañado de ojos.
    Ojos abiertos, que lloran.
    Lloran lágrimas complejas de olor.
    Olor a sal.
    Sal del Mediterráneo.
    Mediterráneo ya, vivido.
    Vivido dejà vu (ya visto)
    Visto los ojos
    Que evocan vívidos recuerdos

    Descripción general:
    Título: QUIEN SUPONEN QUE SOY
    Autor de la obra: CALVO, CARMEN
    Año de la obra: 2013
    Modalidad: Collage​

    Nota olfativa:
    AHUMADA
    Composición de la Nota olfativa:
    Humo, ahumados, alquitrán de madera, abedul, labdanum, styrax.

    Título: NASESPINES 2
    Año de la obra: 2004/2005
    Modalidad: escultura
    Dimensiones (cm): 60 x 32 x 23 cm.
    Material: Cartón-espinas

    Nota olfativa:
    Composición
    Composición de la Nota olfativa:
    Flores, frutas, cítricos, verde, maderas, vainilla, almizcle

    Título:  LUZNAS
    Año de la obra: 2015
    Modalidad: escultura
    Dimensiones (cm): 140 x 160 cm.
    Material: Neón

    Nota olfativa:
    ECOLÓGICA
    Composición de la Nota olfativa:
    Verde naturaleza, floral, lino, cloros, lejías.

    Título:
    TORRESGARCIANAS 2
    Año de la obra: 2004
    Modalidad: escultura
    Dimensiones (cm): 54 x 80 cm.
    Material: Madera-poliuretano

    Nota olfativa:
    MARINA

    Composición de la Nota olfativa:
    Algas marinas, pescado.

    Título: SARDINAS
    Año de la obra: 2016
    Modalidad: fotografia
    Dimensiones (cm): 100 x 75 cm.
    Material: Fotografia-sobre base de metal