Pintar l’aroma dels sacrificis, perfums de testimoniatges per oferir a l’altar dels holocausts.
Aroma per expiar les mancances del perfum sofisticat i presumptuós, perfums que acumulen compromisos.
Crec, en l’aroma s’impregna del testimoni, d’uns paisatges fossilitzats amb tots els éssers vivents, flaire de bestiar cremat i convertit amb cendra més encens. Tot escampat sobre el lli tacat amb sang. El quadre, per què no? Altar dels perfums. Només aromes purs, l’olor del constant contacte amb la terra, la natura que m’embriaga els seus instints, formant-me a poc a poc i a ordenar la meva pròpia memòria.
Reconec sentir-me lluny dels Aromes que camuflen els sacrificis.
S. Moix