Quina és l’olor de l’amargor?
Quins vapors són aquests que desprèn la por abstracta i s’enfonsen en l’enganyosa pituïtària de la melancolia?
Què sé jo on tinc el nas, no ho sé, aquella que feia que fessin olor les tardes de l’aire quallat d’estiu.
Aquella que em feia seguir el rastre que deixen les abraçades blanques dels set anys.
On tinc l’apèndix-penell que abans m’indicava el perfum de tanta traïdoria enfront del temps?
Déu meu, per què he hagut de saturar el meu nas de tanta olor acre…?
Pensant en les olors, sento els paradisos que he perdut. Retorn a llocs on estaven les fonts i m’inunda el perfum d’aquell tot lluminós…
Després…, després em vaig fer fumador, que és una manera de fugir del paradís, i vaig arribar a aquesta món i a totes les seves olors, punts, tan aliens, que encara els estic desxifrant.
En fi, m’has demanat que escrigui alguna cosa sobre l’olfacte… Jo només he exercitat una espècie de nas-plàstic-alat que em permet sobrenedar i realitzar la meva obra…Espero que no et sentis defraudat.
Juan Diego Miguel