Cicle vital on les coses neixen netes, brillants i mòbils. De l’extrema bellesa a la degradació absoluta, tot plegat pressiona i destrueix.
Acte gairebé absurd, lligat als fenòmens de l’univers, on tot s’esmicola i comença de nou, on l’olor canvia des de la frescor de la matinada a la morbidesa del cementeri.
Francesca Llopis
12 juny 2007