Vaig tenir un somni, quan era petit, en el qual una essència seca, forta, que semblava una mica polsosa, s’apropiava del meu nas i creixia en una progressió geomètrica fins a prendre possessió dels altres sentits amb el mateix ritme.
Era una olor molt concreta, que de vegades encara sento quan camino per la ciutat, i que m’envia directament al somni altra vegada.
En aquell somni, recordo figures geomètriques que creixien, un so que augmentava, i l’olor, que omplia els meus narius ocupant totalment els meus sentits. L’olor se superposava als altres sentits, així que encara me’n recordo a dia d’avui. Quan em van preguntar sobre una olor que aquesta peça pogués suggerir, em vaig tornar a recordar d’aquesta olor, tot i que la producció de la peça va produir olors totalment diferents… la fusta quan la talles, el làtex sobre la paret acabada de pintar, l’olor de la paret mateixa…
L’olor de la paret ha de tenir alguna cosa d’aquella essència seca del somni…
MARCIUS GALAN