L’olfacte és el sentit que ens connecta de manera més profunda a la memòria ia les emocions que hi estan relacionades. És el sentit que em recorda la meva infantesa i especialment els meus avis. I si penso en els meus avis, els records varien des de l’olor de casa, el cafè acabat de fer, els calaixos de la roba, les mans del meu avi que saben a cigars i regalèssia, el jardí de la meva àvia amb totes les flors. I és aquí que neix el díptic Jardí. Si tanquem els ulls i intentem evocar una memòria, aconseguim visualitzar, encara que no sigui nítidament, unes seqüències d’imatges. D’altra banda, quan volem reviure una olor, tot i que el record sigui molt fort és impossible que en puguem gaudir. Amb aquesta obra vull crear una memòria visual permanent a partir d’una memòria olfactiva. Jardí sorgeix de la superposició de diverses fotos de les flors del jardí de la meva àvia. Són imatges distorsionades, borroses, confuses, de la mateixa manera en què els records es presenten a la ment. I així totes les diverses capes es barregen a l’obra com a la creació d’una fragància, i arriben al públic en forma abstracta, perquè qualsevol persona pugui trobar les seves pròpies experiències, reviure els seus propis records.