La fotografia només té dues dimensions i no obstant això ha de representar la realitat completa. No fa olor, però ha de fer-nos reviure les olors, també coses intangibles, com els sentiments, les sensacions; i alterar els estats d’ànim.
Per a això el mecanisme és senzill, tot i que no simple: el record. Les fotografies han d’arribar a la part del cervell que emmagatzema la memòria i remoure-la perquè l’espectador torni a experimentar les sensacions. Una branca agitada pel vent ens portarà a un moment personal i “olorarem” de nou la ginesta mullada per la pluja.
La màgia de la fotografia.
Juan Manuel Castro Prieto